Casc

El casc o elm o elmet és una peça de material més o menys sòlid que cobreix i protegeix el cap de les persones quan realitzen tasques que puguin comportar un perill de lesions per cops violents. És emprat per soldats, policies, bombers, miners, obrers de la construcció, etc., etc. També per conductors i passatgers de motocicletes i d'altres vehicles automotrius, més encara en situacions de risc, com poden ser proves i competicions. Igualment s'utilitza el casc en molts esports com l'alpinisme i l'escalada, el ciclisme, el submarinisme i el descens en esquí de competició. I, des de fa pocs anys, també en els pisos superiors dels castells. La seva aportació a la seguretat és passiva, és a dir, no evita l'agressió o l'accident, però en determinats casos pot mitigar-ne les conseqüències. La mena de casc a utilitzar i les seves característiques (pes, rigidesa, elasticitat) venen determinades per l'ús a què es destina. Diversos organismes estatals i internacionals avaluen els diversos models i donen l'homologació corresponent a cada activitat.

El mot amb què es designa el casc en altres llengües romàniques generalment presenta la mateixa etimologia que en català: esp. casco, fr. casque, it. casco, etc. Emperò, per a designar el casc d'acer o de fibra el català clàssic emprava elm o elmet, i en designava per capell de ferre/ferro un de més lleuger desproveït de visera i que portaven principalment aquells que no eren armats cavallers. L'italià empra elmetto, originàriament diminutiu de elmo; el portuguès coneix casco, però empra majoritàriament (i exclusivament en referència al casc militar) capacete (que originàriament equivalia al català cabasset). Les llengües germàniques empren formes derivades d'elm, com ara l'anglès helmet i l'alemany Helm. Les llengües eslaves coincideixen amb l'ètim romànic (rus i ucraïnès kaska - casc per a la construcció, la indústria, mineria, casc militar, etc.) o bé amb el germànic (pol. hełm, txec helma, ucraïnès i rus: xlem - casc de moto, d'aviació, de fer esports, etc.).